Estos dies Enric Duran, un activista antisistema de 32 anys, ha decidit fer públic el seu cas, malgrat que això li puga ocasionar uns quants anys a la presó, l’exili o viure a la clandestinitat. I ho ha fet no per a fer-se famós i donar-se importància, sinò per a veure si coneixent el seu cas hi apareix més gent disposada a seguir els seus passos i així desequilibrar l’esclavitzador sistema en el qual estem immersos.
El “figura” en qüestió ha aconseguit en 2 anys la menyspreable xifra de 492.000 € enganyant a 39 entitats bancàries, sense que aquestes hagen emprés accions legals contra ell. Ha estat una acció individual d'insubmissió a la banca que ha realitzat premeditadament per denunciar el sistema actual i destinar els diners a iniciatives que alertin de la crisi sistèmica que estem començant a viure, i que tracten de construir una alternativa de societat.
El fet demostra que és molt fàcil enganyar a aquestes entitats, que no comproven la veracitat dels documents aportats alhora de demanar un crèdit. I no ho fan perquè el que es interessa (a elles i al sistema) és que cada dia hi hagen més endeutaments i així poder crear més diners. Podeu vorer com funciona este sistema basat en el deute al documental "El dinero es deuda"
Ademés, el fet de no tenir diners al banc, ni propietats al teu nom que puguen embargar, sembla que et converteix en immune davant les possibles accions que aquestes entitats puguen empendre. Almenys mentre no ho tragues a la llum pública. Perquè haurem de vorer com evoluciona ara el cas, una volta va assabentant-se més gent i apareixent als mitjans de comunicació. Res m’extranyaria que es formara una croada contra Enric Duran i caiguera sobre ell una espècie de càstig exemplar que minvara els intents de possibles nous casos similars.
No faltaran dins l’anomenada opinió pública les veus que equipararan aquest xic a un nou Dioni. Fruit, tal volta, pel desconeixement del cas, ja que tots coneixem com se les gasten els “mitjans de comunicació”; o per l’ofuscament mental que té gran part de la masa cap a determinats temes alhora de posicionar-se com a jutges entre el bé i el mal (sistema econòmic mundial, terrorisme, política al tercer món, polítiques al País Valencià, etc.).
Però, com be saben els que coneixen el cas, no estem davant d’un vulgar lladre de bancs amb l’única finalitat de l’enriquiment personal. Dels 492.000 € aconseguits, 360.000 € s'han destinat a diverses accions i iniciatives dirigides tant a conscienciar sobre la crisi sistèmica (energètica, alimentària, econòmica...) com, especialment, a tirar endavant un ampli moviment social que pose en marxa altres maneres de viure en societat mentre s'enfronta al model capitalista actual, amb l’objectiu de substituir-lo. La resta s’ha utilitzat per a pagar comissions, interessos, notaris, impostos i despeses diverses relacionades amb l'acció.
A banda en cap moment s’ha utilitzar cap tipus de violència, només la mentira, no com altres que han volgut autoanomenar-se els Robin Hood del S.XXI, com va ser el cas del esperpèntic “Solitario” aquest any passat.
Per si de cas, Enric ha decidit acompanyar aquesta explicació pública dels fets amb la seua desaparició física, donat que la seua posició és clarament de reconeixement i defensa moral i política dels fets, i donat que no pensa que el sistema judicial estiga legitimat per jutjar-lo (com a part d'un sistema polític totalment antidemocràtic en quant a dependència dels mateixos poders econòmics que denuncia amb la seua acció). Mentrestant seguirà en actiu en els moviments socials a partir de la participació virtual mentre es trobe a altre lloc del món on puga també participar en les lluites socials.
Si voleu saber més sobre el cas, o tal volta s’animeu a seguir les seues passes, podeu visitar aquesta pàgina.
I recordeu la dita castellana de “Quien roba a un ladrón…”
El “figura” en qüestió ha aconseguit en 2 anys la menyspreable xifra de 492.000 € enganyant a 39 entitats bancàries, sense que aquestes hagen emprés accions legals contra ell. Ha estat una acció individual d'insubmissió a la banca que ha realitzat premeditadament per denunciar el sistema actual i destinar els diners a iniciatives que alertin de la crisi sistèmica que estem començant a viure, i que tracten de construir una alternativa de societat.
El fet demostra que és molt fàcil enganyar a aquestes entitats, que no comproven la veracitat dels documents aportats alhora de demanar un crèdit. I no ho fan perquè el que es interessa (a elles i al sistema) és que cada dia hi hagen més endeutaments i així poder crear més diners. Podeu vorer com funciona este sistema basat en el deute al documental "El dinero es deuda"
Ademés, el fet de no tenir diners al banc, ni propietats al teu nom que puguen embargar, sembla que et converteix en immune davant les possibles accions que aquestes entitats puguen empendre. Almenys mentre no ho tragues a la llum pública. Perquè haurem de vorer com evoluciona ara el cas, una volta va assabentant-se més gent i apareixent als mitjans de comunicació. Res m’extranyaria que es formara una croada contra Enric Duran i caiguera sobre ell una espècie de càstig exemplar que minvara els intents de possibles nous casos similars.
No faltaran dins l’anomenada opinió pública les veus que equipararan aquest xic a un nou Dioni. Fruit, tal volta, pel desconeixement del cas, ja que tots coneixem com se les gasten els “mitjans de comunicació”; o per l’ofuscament mental que té gran part de la masa cap a determinats temes alhora de posicionar-se com a jutges entre el bé i el mal (sistema econòmic mundial, terrorisme, política al tercer món, polítiques al País Valencià, etc.).
Però, com be saben els que coneixen el cas, no estem davant d’un vulgar lladre de bancs amb l’única finalitat de l’enriquiment personal. Dels 492.000 € aconseguits, 360.000 € s'han destinat a diverses accions i iniciatives dirigides tant a conscienciar sobre la crisi sistèmica (energètica, alimentària, econòmica...) com, especialment, a tirar endavant un ampli moviment social que pose en marxa altres maneres de viure en societat mentre s'enfronta al model capitalista actual, amb l’objectiu de substituir-lo. La resta s’ha utilitzat per a pagar comissions, interessos, notaris, impostos i despeses diverses relacionades amb l'acció.
A banda en cap moment s’ha utilitzar cap tipus de violència, només la mentira, no com altres que han volgut autoanomenar-se els Robin Hood del S.XXI, com va ser el cas del esperpèntic “Solitario” aquest any passat.
Per si de cas, Enric ha decidit acompanyar aquesta explicació pública dels fets amb la seua desaparició física, donat que la seua posició és clarament de reconeixement i defensa moral i política dels fets, i donat que no pensa que el sistema judicial estiga legitimat per jutjar-lo (com a part d'un sistema polític totalment antidemocràtic en quant a dependència dels mateixos poders econòmics que denuncia amb la seua acció). Mentrestant seguirà en actiu en els moviments socials a partir de la participació virtual mentre es trobe a altre lloc del món on puga també participar en les lluites socials.
Si voleu saber més sobre el cas, o tal volta s’animeu a seguir les seues passes, podeu visitar aquesta pàgina.
I recordeu la dita castellana de “Quien roba a un ladrón…”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada