Aturem el Genocidi a Gaza

El dia 27 de desembre l'exèrcit israelià ha iniciat bombardejos continus contra la població de Gaza assassinant a més de 350 persones, incloent-t’hi dones i nens, i ferint greument a més de 1000. Després de mantenir el setge de Gaza, durant molt de temps, privant al milió i mig d’habitants dels recursos més bàsics (aliments, medicaments combustible, corrent elèctric i fins i tot aigua potable) l’Estat d’Israel intensifica la seva política de genocidi contra la població civil palestina, de forma indiscriminada. Ací teniu cròniques de cooperants.

No han tardat els nombrosos manifestos i comunicats de solidaritat d'un bon nombre d'organitzacions, així com les primeres concentracions de protesta, exigint als governs internacionals que obliguin al govern d'Israel a aturar la masacre.


Aquest dilluns a Barcelona s'ha realitzat una concentració davant de la cambra de Comerç de Espanya i Israel, amb més de 1000 persones. Convocava Associació d'amistat amb el poble Palestí, amb el suport de diverses entitats. També se n'ha fet una altra a Lleida.

I per dimarts 30D, almenys sabem d'aquestes dues:

- Concentració a Girona plaça del vi 20.00 hores.

- Concentració a València, plaça de la mare de deu. 19.00 hores.

Dissabte 3 de gener a Terrassa a les 19h al Raval de Montserrat (davant l'Ajuntament).

Entre les reivindicacions n'hi ha una de concreta per la Generalitat de Catalunya: que trenque els acords comercials amb Israel que s'estan promovent des dels departaments de Vicepresidència, i d'Innovació, Universitats i Empresa.
Més info: palestina.cat i Kaosenlared.net

Alarma Social. Com es crea?

(Extret de http://www.nodo50.org/antifa)

Periodistes de Tele5 pillats per sorpresa amb càmera oculta mentre preparaven un reportatge per a criminalitzar als moviments socials.

L'11 de desembre, en el marc de les protestes a Madrid de solidaritat pels successos de Grècia, en els que un jove va ser assassinat d'un tir per la policia, Tele5 emet un reportatge amb càmera oculta per a criminalitzar als moviments socials.

En este reportatge apareixen imatges d'aquells llocs en què estos periodistes van estar infiltrats: l'11 de novembre en la manifestació de l'aniversari de Carlos Palomino, en el CSO La Traba i en el CSO El Antídoto.

Però el reportatge emés va ser més curt del previst inicialment. El material que no van poder emetre va ser gravat el 20 de novembre a Valladolid i el 21 de Novembre en el CSO 1924 de Madrid, on van ser agarrats per sorpresa pel grup de seguretat durant el transcurs de la xarrada en record de Carlos i tots els antifeixistes assassinats per nazis en els últims anys, enquadrada en les Jornades Antifeixistes '08.

El següent vídeo mostra la gravació que van realitzar els periodistes infiltrats amb la càmera oculta.

de sendes i camins per recórrer...

Camins que enfile, camins sense rumb.
Puje costeres tan ràpidament amb l’èmfasi per disfrutar del que hi ha dalt, que de sobte trepitje i m’estampe al terra.
Potser no estic destinat a veure el que hi ha dalt, potser la recompensa està al propi camí.


... dies extranys de camins que es creuen



Vos deixe un fragment d’un text i una cançó que m’agraden i parlen d’estes coses:

"...Ahora, al final de este tramo, siento que en realidad los únicos cambios importantes eran estos últimos, los internos, como si los de afuera dependieran únicamente de éstos o simplemente no existieran.
Detenido por un momento a contemplar las huellas dejadas atrás, me siento satisfecho y orgulloso; para bien y para mal, mis triunfos y mis frustraciones me pertenecen.
Sé que una nueva etapa me espera, pero no ignoro que podría dejar que me esperara para siempre sin siquiera sentirme un poco culpable. Nada me obliga a seguir adelante, nada que no sea mi propio deseo de hacerlo.
Miro hacia adelante. El sendero me resulta atractivamente invitante. Desde el comienzo veo que el trayecto está lleno de colores infinitos y formas nuevas que despiertan mi curiosidad. Mi intuición me dice que también debe estar lleno de peligros y dificultades pero eso no me frena, ya sé que cuento con todos mis recursos y que con ellos será suficiente para enfrentar cada peligro y traspasar cada dificultad. Por otra parte, he aprendido definitivamente que soy vulnerable pero no frágil.
Sumido en el diálogo interno, casi ni me doy cuenta de que he empezado a recorrerlo.
Disfruto mansamente del paisaje... y él, se diría, disfruta de mi paso, a juzgar por su decisión de volverse cada instante más hermoso..."